S’aprova per unanimitat la moció presentada per Compromís per Albuixech a la sessió plenària del 27 de setembre de 2018.
TEXT DE LA MOCIÓ:
MOCIÓ RELATIVA A L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT A LA INICIATIVA “SALVEM LA NIT”: UNA IL·LUMINACIÓ NOCTURNA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT I LES PERSONES
Josep Bort Bono, com a Portaveu del Grup Municipal de Compromís en l’Ajuntament d’Albuixech en nom i representació del mateix, mitjançant el present escrit, i en ús de les atribucions que li confereix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, eleva al Ple de la Corporació per al seu debat la següent MOCIÓ.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La contaminació lumínica és una contaminació ambiental produïda per l’emissió de llum directa o indirecta cap a l’atmosfera, procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) i horaris inadequats.
La llum d’origen humà interactua amb les molècules de l’aire i aerosols en suspensió o bé es reflecteix en els núvols i crea una volta lluminosa que engloba les ciutats i pobles i impedeix una foscor total, fins i tot en absència d’il·luminació pròxima.
Així, l’excés de llum, els colors inadequats i la incorrecta orientació de les lluminàries són les causes principals de la contaminació lumínica.
L’impacte de la il·luminació artificial sobre el medi ambient s’ha convertit en una preocupació d’abast mundial per les seues conseqüències sobre la biodiversitat, el paisatge natural i fins i tot la salut humana. Així, les àrees il·luminades creixen a un ritme d’un 2% anual a nivell mundial.
La contaminació lumínica en l’espai de l’horta valenciana s’ha incrementat moltíssim en els últims anys com a conseqüència del creixement urbanístic i per una concepció errònia que equipara més llum amb més seguretat (desmentida pels estudis estadístics). Aquesta concepció creu equivocadament que posar en valor monuments o fer una millor presentació estètica de les zones il·luminades implica posar-hi més llum i, també, uns majors ingressos en el món de l’oci.
L’alternança del dia i de la nit ha marcat la vida en la Terra des del seu origen. Tots els processos d’especialització tingueren lloc sota la influència d’aquest factor astronòmic. L’alternança llum/foscor ha estat, per tant, un paràmetre ambiental totalment estructurador en l’evolució de la vida des de la seua aparició, i continua sent-ho perquè regula els cicles biològics, tant de l’ésser humà com dels animals, les plantes silvestres i els cultius.
La contaminació lumínica és un fenomen global que està dins del procés de distanciament de la natura que els humans estan provocant des de fa anys. L’efecte més contrastat és la disrupció del cicle circadià que regula el nostre “rellotge biològic” intern, cosa que provoca l’alteració del son (problemes d’insomni). La medicina considera el son com una de les funcions vitals del cos, com la respiració o la digestió. Així, l’hormona melatonina només es produeix en la foscor. Actualment s’estan investigant unes altres possibles afeccions causades per la inhibició de la producció d’aquesta hormona, com ara alguns trastorns psiquiàtrics i extres, malalties cardiovasculars, trastorns immunològics i metabòlics, i fins i tot el desenvolupament de cert tipus de càncer (de pit en dones, de pròstata en homes).
Pel que fa a la biodiversitat, la seua incidència és notòria sobre una gran part de les esècies de fauna, sobretot als mamífers, les aus, els amfibis i els insectes que realitzen la seua activitat especialment a la nit. Tant l’alba com el crepuscle són particularment importants en les seues activitats. Molts segueixen les estreles i la Lluna per a orientar-se, i els més afectats, els insectes, són la base alimentària d’aus, rèptils i amfibis. De la mateixa manera, nombrosos estudis científics assenyalen els efectes perjudicials de la il·luminació artificial sobre moltes espècies de plantes silvestres, en particular aquelles que tenen flors que s’obrin durant la nit i la pol·linització de les quals depèn d’espècies d’insectes nocturns.
Per altra part, el color de la llum de les làmpades instal·lades és molt important. La tendència actual a instal·lar llums excessivament blanques amb temperatures de color elevades està canviant el color de la nit. El cel nocturn es fa més blavós a causa de la forta component blava d’aquestes làmpades. I aquesta llum blava és la més contaminant ja que és la que més afecta la producció de melatonina i també la biodiversitat.
Un altre aspecte a tindre en compte és el vessant econòmic: la llum emesa en direcció al cel no és gratuïta. Es calcula que un 30% de la llum de les nostres ciutats es podria estalviar només amb l’ús de lluminàries totalment apantallades, sense emissió per damunt de l’horitzontal. De fet, no fer-ho així és un malbaratament energètic i causa d’un problema de residus.
Per una altra banda, i no menys important, caldria tindre en compte les dimensions socials i culturals de la nit i del paisatge nocturn. La contaminació lumínica ens priva del costum mil·lenari, ben arrelat en el nostre subconscient cultural, de la contemplació del firmament nocturn, un dret universal reconegut en la Declaración sobre la Defensa del Cielo Nocturno y el Derecho a la Luz de las Estrellas (Declaración Starlight). A Espanya prop del 75% de la població ha perdut la possibilitat de veure la Via Làctia des dels seus llocs de residència. Cal allunyar-se de València i de l’horta més de 50 quilòmetres per observar-la, mentre que a Berlín, la capital europea amb menys contaminació lumínica, només cal allunyar-se’n uns trenta.
Tot i que hi ha una normativa específica (RD 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07), aquesta només se sol aplicar per temes d’eficiència energètica de les làmpades i d’enllumenament vial sense incidir sobre la reducció del resplendor nocturn. Tanmateix no actuar decididament contra la contaminació lumínica entraria en col·lisió i impediria l’aplicació de la llei de Protecció de l’Horta, els projectes europeus com el Pacte d’Alcaldies (Programa Horitzó 2020) i, en el nostre cas específic, el projecte EDUSI (VIU-HO), on es destaquen algunes línies d’actuació per salvaguardar el medi ambient i per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (que són uns altres contaminants atmosfèrics), millorar l’eficiència i l’estalvi energètics en general i en concret de l’enllumenat públic.
Les lluminàries solen ser substituïdes amb criteris poc ambiciosos, generalment econòmics, i s’utilitzen dispositius LEDs de llum blanca freda molt contaminants per la forta presència de component blau. Tanmateix actualment existeixen en el mercat LEDs càlids amb una mínima presència de component blau i una molt bona reproducció cromàtica que són molt més amigables amb el medi ambient i la salut humana. Aquests, amb temperatures de color menors de 2700 K, acompleixen perfectament les recomanacions de la Declaración sobre el uso de la luz blanca rica en componente azul para el alumbrado nocturno del Grup internacional d’experts per a la protecció del cel nocturn de la Junta d’Andalusia (2014) i l’Informe sobre l’ús dels LEDs de l’Associació Americana de Metges del 2016.
Els propòsits d’aquesta iniciativa és, per una banda, aconseguir que els ajuntaments adopten sistemes d’enllumenat públic eficients i menys contaminants i, per una altra, que s’aprove una llei autonòmica de prevenció de la contaminació lumínica i defensa del cel fosc que regule la il·luminació nocturna per a reduir de forma significativa els desmesurats índexs de contaminació lumínica que afecten una gran part del territori valencià, especialment el seu litoral i les zones urbanes i industrials. D’aquesta forma la nostra comunitat se sumaria a les comunitats autònomes que ja disposen de legislació en aquesta matèria.
Els objectius que hauria d’aconseguir aquesta futura normativa es poden resumir en els següents punts:
- Promoure un ús eficient de l’enllumenat exterior, sense perjudici de la seguretat que ha de proporcionar als vianants, als vehicles i a les propietats.
- Preservar al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general.
- Prevenir, minimitzar i corregir els efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn i, en particular, en l’entorn dels observatoris astronòmics que treballen dins de l’espectre visible.
- Reduir la intrusió lumínica en les zones que no són les que es pretén il·luminar, principalment en entorns naturals i en l’interior dels habitatges.
- Minimitzar l’impacte negatiu sobre el benestar i la salut dels ciutadans.
- Salvaguardar el patrimoni cultural i científic que constitueix els paisatges nocturns, tot possibilitant l’observació del firmament per part de la població en general, de la comunitat científica i dels aficionats a l’astronomia.
Per aconseguir-ho demanem que la normativa incloga els aspectes següents que ens comprometem a aplicar:
- Instal·lar lluminàries que només emeten llum per davall de l’horitzontal, tot evitant completament l’emissió de llum cap al cel, en direcció horitzontal, o cap a l’interior dels habitatges i dirigida només cap a la zona que es desitja il·luminar.
- Limitar les làmpades amb llum massa brillant (amb la voluntat d’eliminar-les), sobretot les de llum blanca amb fort component blau, i tendir a substituir-les per llum càlida de temperatura de color menor de 2700 K, així com altres limitacions a la radiació en la zona del blau, d’acord amb les recomanacions dels experts i segons la zonificació del territori.
- Evitar l’excés de flux lluminós en l’enllumenat públic i complir els nivells requerits per a l’enllumenat de vials i carreteres, tot salvaguardant la seguretat, però propiciant-ne una reducció substancial.
- Apagar els llums quan la zona il·luminada no estiga en ús.
- Tendir al descens del flux instal·lat, de la mateixa manera que es tendeix a la reducció d’uns altres contaminants.
- Conscienciar els comerços públics i els establiments o les activitats privades perquè instal·len una il·luminació no contaminant amb horaris d’encesa i apagada apropiats d’acord amb les línies d’aquesta declaració.
Per tot açò, som conscients de la importància del problema que suposa la contaminació lumínica de l’Horta i del territori valencià i de la necessitat de l’aprovació per part de les Corts Valencianes d’una normativa pròpia al respecte i de l’aplicació d’aquestes mesures al nostre municipi.
Per tot açò, presentem per a la seua aprovació els següents:
ACORDS
PRIMER: Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament d’Albuixech a la iniciativa “Salvem la Nit”
SEGON: Notificar el present acord a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, així com a les Corts Valencianes.